LES MEVES PRIMERES SENSACIONS DE LA CIUTAT DE GALWAY

galway.jpgDoncs res, ja estic aqui, completament instal.lada.
Abans de fer-vos un anàlisi exhaustiu de tot el que hi ha per aqui vui dir-vos que en aquests teclats irlandesos no hi ha ni accents tancats ni tampoc "c" trencades. Aixi que res, haureu de llegir l'article adaptant-vos a això.

Galway es fantàstic. Genial. Una passada. Es completament diferent a totes les ciutats que mai hagi pogut veure. Tot es diferents: les cases, els bars, les botigues... Tot. I m'encanta. Quan camino pel centre de la ciutat es com caminar per la casa de la Pipi calzas largas. Cada casa es d'un color diferents. I què voleu que us digui, a mi això em dona molt bon rotllo. Nomes necessito caminar per Galway escoltant la canso "Walk of Life" dels Dire Straits per ser una de les dones mes felices del mon. I ara la Marta de Mallorca diria: "Que facil que es fer felis a una persona!" Doncs si marta, es xupat (:p).

A mes he tingut molta sort. Estic visquent a Knocknacarra, es un petit barri de les afores de Galway. El tipic lloc amb les casetes gegantines, ple de verd a tot arreu i amb una tranquil.litat descomunal. Genial. Amb un bus soc a Galway amb deu minuts.

I la familia tambe es una autèntica passada. El pare es Pakistani i la mare irlandesa. Son tan bona gent!

I no passo gens de gana! Tot el dia em diuen: "menja això, menja allò". El que passa que jo no menjo gaire perquè no m'agrada gaire la mantega i aquestes coses tan "fattening", you know.

I què mes dir-vos... M'han marxat les pors? Es clar que no. Si que m'ha marxat la por d'arribar aqui i no saber que fer ni ensortir-me'n de res, i de tenir una mala familia, i de què no em donessin menjar, etc. etc. etc. Ara ja no tinc aquella por a marxar. Ara tinc MOLTA por a tornar. A tornar i que tot sigui diferent. Què us he d'explicar? Totes les pors que vaig escriure a l'altre article hi seran ara, existiran demà, la setmana que be i fins que no torni i ho vegi tot al seu lloc no marxaran.

Però be, m'hi haure d'acostumar. Igual que m'haure d'acostumar a aquest nou teclat!!!!!! Quina merda no trobu cap signe enlloc!

I res, ja tornare a escriure d'aqui a un temps. Ara me'n vaig a fer un vol pel centre de la ciutat que es genial, i a comprar una mica de roba perque em fa falta!
29/06/2005 15:30

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.com
Autor: Bernat

Eis wapa que tal?
primer dir-te que em ca fer molta ilusió el teu mis felicitantme!!! moltes gràcies en seriu.
M´alegru que tot et vagi bé, l´adabtació a Irlanda, etc. Amb el teu article em venen ganes de venir a Irlanda, vaig estar fa temps i es genial, tot verd, el clima atlantic.....tens molta sort i aprofitala oks?
a veure si per aqui podem estar en contacta.
Molts petons wapa! cuida´t i sigues feliç!!
Salut, sexe i pasta gallo!!!

Fecha: 19/07/2005 19:57.



Autor: helen

wapisimaaaaaaa!!!!uouuoo kin article mes bonik... jejej set troba mol a faltar reina. si me sno tik trnakila pk vei k te cuiden mol be per aki dalt...axi dons nomes falta dirte k tornis...xo sense por, ok? k tesperen les festes del tura k no te le spots saltar...un peto kariñu. jo tst mol tu muak

Fecha: 02/08/2005 20:05.


Añadir un comentario




No será mostrado.








MÓN ARTÍSTIC

"Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa." PERE CALDERS

Temas



Archivos

Enlaces


Suscrí
bete a este blog. RSS 2.0 Este Blog ha sido creado con Blogia. Ver derechos de autor . Estadísticas. Admin. [Blogia colabora con 1001 relatos.]