QUÈ ÉS L'ART?

"Les tres gràcies" de Rubens; "Monjo vora el mar" de Friedrich; "La família de Carles IV" de Goya; "Impression" de Monet; "El petó" de Rodin, etc només són una petita part d'allò que s'anomena Art. Certament Goya, Monet, Friedrich, etc. són uns vertaders genis. No obstant l'art va molt més enllà que una "Mona Lisa" o unes "Tres meninas". L'art és qualsevol dibuix que fa un infant de 4 anys a classe; és qualsevol grafit il.legal en una paret; qualsevol gargot que hom fa quan està immensament enfadat amb sí mateix; i som, sens dubte, cada un de nosaltres. Perquè l'art és l'expressió d'un sentiment, la manifestació d'un desig, la personalitat d'un ésser, la seva manera de fer, i sobre totes les coses, L'ART ÉS UNA COSA ÚNICA. És per això que no podem tancar la nostra visió de l'art en les magnífiques obres d'esplèndits autors que veiem diàriament en anuncis publicitaris, portades de llibres o dibuixos de roba, perquè hi ha un nombre infinit de manifestacions artístiques que no tenen res a veure amb una pintura, escultura o arquitectura; que tenim molt més a prop del que ens pensem i que poden, fins i tot, formar part de la nostra vida.
QUÈ HI HA MÉS MERAVELLÓS QUE SER PROTAGONISTA D'UNA OBRA D'ART?

3 comentarios

[carles giro - 24 de septiembre de 2012 - 16:50]

jo opino que aquesta obra tan artiticament magnifica val una moneda amb un numero que qui sao quin seria... jo li ficaria un centim justet justet
ahi lo dejo... (vaya caca)

[albert auladell - 24 de septiembre de 2012 - 16:47]

vaya puta merda

[Moon - 25 de abril de 2005 - 12:58]

Leonardo Da Vinci va dir un cop que la primera manifestació de l'art va ser el resseguir amb un dit l'ombra projectada a la paret, la resta no ha estat res més que canvi o, si es prefereix, evolució. L'art és la plasmació feta tacte d'una impressió, d'una vista, d'una mirada. De la mateixa manera, l'art no és només l'obra, sinó tot allò inherent a ella, tot allò que l'envolta, digues-li energia, digues-li sentiment, digues-li romanticisme. Com amb al poesia, l'art és egocèntric, l'art és experiència plasmada i experiència reconeguda. Per altra banda, considero que l'art s'ha d'assaborir i s'ha de contemplar en comptagotes. Quan vaig a un museu, no m'agrada clavar-me patejades d'hores assaborint obres d'art... arriba un moment en que l'única cosa que reconeixes és un marc que empresona una sèrie de gargots que no et transmeten res. També l'art amb excés és dolent. Com amb tot, amb l'art s'ha de trobar l'equilibri exacte, aconseguir roçar aquell limb dolç entre la consciència i la inconsciència i ser capaç de submergir-se en el seu món, sense predre'ns-hi, sense abandonar-nos-hi del tot. En la justa mesura.