Catalan TV, mig any després de la seva posada en funcionament, ha donat mostres d'un arrelament que ha sorprès els seus promotors, que han hagut de passar de les tres hores d'emissió diàries inicials a les prop de 12 hores actuals.

La primera televisió de l'Alguer, Catalan TV, totalment privada i que s'expressa en italià i alguerès a parts iguals, ha fet de la recuperació de la llengua i la cultura catalanes dels habitants d'aquella ciutat de l'illa de Sardenya un dels seus objectius principals.
El director i la cap d'informatius de Catalan TV, Domenico Cesaracciu i Elisabetta Dettori, van presentar ahir l'experiència, que va arribar a les pantalles l'octubre passat, en el 6è Mercat Audiovisual de Catalunya, que se celebra a Granollers i que reuneix més d'un miler de professionals del sector audiovisual i de les televisions locals.
"S'ha demostrat que emetre en alguerès no és cap barrera, sinó que és un signe d'identitat que la població reclamava", explica Elisabetta Dettori, que cada dia presenta l'informatiu diari del vespre -que s'emet primer en italià i després en alguerès-, que és el producte estrella d'aquesta emissora, que compta amb una plantilla de deu persones i preveu arribar a la vintena abans d'acabar el 2005.
L'alguerès és la llengua habitual d'una quarta part dels 40.000 habitants de la ciutat sarda -sobretot de la gent de més de 50 anys- i porta dos segles transmetent-se sobretot per tradició oral i sense cap tipus de suport oficial. (...)

Diari Avui, divendres 13 de maig de 2005

Una vegada més, però cal dir que aquesta vegada per bé, s'ha demostrat la importància i sobretot la influència dels mitjans de comunicació a la societat diària.
Aquesta vegada sí que puc dir chapeau al director i al a cap d'informatius del canal de TV, perquè ha elegit la millor via possible per fer renéixer una llengua.
Penso que introduir l'alguerès dins l'educació també és una via molt fonamental i útil, no obstant només va dirigida a infants i joves adolescents, i hi ha molta gent d'entre 20 i 40 anys que no parlen, ni tan sols saben, l'alguerès. Introduint-lo dins una programació televisiva, en canvi, la llengua pot arribar des del més petit al més gran, i pot ser una influènca molt interessant, només s'han d'observar els primers resultats esmentats a la notícia de la part superior.
En una part de la notícia, que aquí no l'he posada perquè es podia fer pesat, esmenta el paper de la TV de Catalunya. Aquesta ha donat de manera totalment gratuïta les seves produccions de "Sitges" i "Secrets de Família" a la televisió algueresa, i segons el diari Avui, són seguides per un nombre bastant elevat d'audiència. Crec que també he de felicitar en aquest cas a la televisió catalana, perquè ajuda al foment de l'alguerès i per tant del català.
Realment no puc negar la meva felicitat vers aquesta notícia i espero poder viatjar un dia al preciós indret de l'Alguer, i poder parlar, sense cap mena de problema, el català.

Una comissió ministerial proposa eliminar les carreres d'humanitats i filologia catalana

Presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid, la subcomissió aposta per mantenir la carrera de llengua espanyolaMARCEL BARRERA. Barcelona

Els títols universitaris de filologia catalana i d'humanitats corren el perill de desaparèixer. Una subcomissió creada pel Ministeri d'Educació i presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Ángel Gabilondo, ha aprovat per amplíssima majoria un polèmic document que serà presentat al govern espanyol i al Consell de Coordinació d'Universitària. El text, rebutjat ja per la comunitat universitària de Catalunya, proposa elimina del tot humanitats i difumina els estudis de llengua i literatura catalana en un únic ensenyament de graduat en llengües i cultures modernes en què també s'inclou el gallec, l'euskara, l'italià i l'alemany. La proposta, en canvi, manté els estudis de llengua espanyola i planteja unificar en una de sola les carreres d'història i història de l'art.

Vilaweb -El Punt Digital- Dimarts 3 de maig de 2005

Com aquesta notícia moltes més.
La veritat és que des de Madrid cada dia la diuen i la fan més grossa.
És completament indignant i incompresible com algú pot fer un document com aquest i com un ramat de, direm ximples per suavitzar l'assumpte, pot aprovar-lo.
És que ningú ha pensat què suposaria eliminar la carrera de Filologia Catalana?
No pot ser que una llengua oficial no tingui la seva pròpia carrera. Si s'elimina aquesta carrera o es subordina a una altra les conseqüències poden ser fatals:
Tal com diu molt bé a la notícia de la web digital del diari el punt, el document proposa unir en una sola carrera les llicenciatures de Filologia Catalana, Filologia Vasca, gallec, alemany i italià. Està molt clar, doncs, que l'estudi de les llengües no serà tan eficient ni detallat com en les carreres actuals. En aquest moment la llicenciatura de Filologia Catalana dura quatre anys, i la llicenciatura de llengües modernes que volen instaurar també durarà quatre anys però amb l'estudi de cinc llengües. Sortiran igual de preparats els estudiants? Rotundament, no. Després de fer aquesta llicenciatura no crec que hi hagi molts estudiants que es vulguin dedicar a ensenyar català ja que a més podran disposar de l'alemany que actualment està evolucionant molt internacionalment. Els llicenciats actuals de Filologia Catalana un dia s'aniran acabant i ja no hi haurà ningú per rellevar-los. El cicle retroalimentari, per tant, també s'acabarà. I precisament és el que vol Gabilondo: EXTINGIR A POC A POC LA LLENGUA CATALANA SENSE QUE NINGÚ SE N'ADONI.
Si la qüestió està en què actualment la carrera de Filologia Catalana té molt poca demanda trobo absurd que s'arribi a extrems com aquest. Estic d'acord que les humanitats estan en una petita crisi aquests anys, i que hi ha molt pocs estudiants implicats en aquestes carreres. Però la història sempre s'ha anat alternant. Si bé és cert que actualment les ciències són les que dominen i "passen la mà per la cara a les humanitats", fa uns 30 o 40 anys era el revés. I n'estic completament segura que la història canviarà perquè sempre ha canviat.
Realment espero que des de la Generalitat i altres institucions catalanes es faci alguna cosa per frenar aquesta proposta.
Ja sé que segurament el document no es durà a terme perquè ni el govern català ni tampoc la opinió pública de Catalunya ho permetrà. Però és que no puc entendre com algú pot dur a terme una proposta com aquesta.
També vull parlar de la subordinació de la carrera d'Història de l'Art dins la d'Història. Potser són llicenciatures que tenen algunes assignatures i característiques semblants, però no poden ser, sota cap concepte, una mateixa carrera.
Si l'art s'incorpora dins la història, a les classes només s'explicaran els quadres i les tendències artístiques dins una relació de fets històrics, però no s'explicarà els pensament i idees de l'autor que van fer que un quadre determinat fos de color verd i no vermell i que una persona determinada fos pintada d'esquenes i no de front. L'art perdria la seva essència sota unes bases objectives històriques.
NO PODEM PERMETRE QUE LA CULTURA I LA LLENGUA SIGUI CASTIGADA D'AQUESTA MANERA.