Poesia

KENSINGTON

La llum de l'estiu nòrdic és immensa,
i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tant lent, per on la meno
fins al cim.
"Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m'he tornat una flor groga."
D'imaginar floral, a mi m'és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol.la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m'hi doni. Dic:
"Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí."
M'he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
"No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m'he tornat una flor groga."

Gabriel Ferrater (1922-1972)

Aquest poema, encara que costi de percebre-ho a la primera llegida, és realment un poema eròtic.
La situació general del poema és un home i una dona que acaben de fer l'amor. Només de començar els versos, amb les paraules que l'autor emplea, ja sents aquell cansament però a la vegada satisfacció que se sent un cop has fet l'amor amb la teva parella. "La llum de l'estiu nòrdic és immensa, i aquelles tardes que no moren mai. "Com la pau de després".
Amb aquests tres versos l'autor parla d'aquella placidesa interior que et fa somriure mentre estàs estirat al llit mirant al sostre i acariciant a aquella persona que t'acaba de deixar completament fosa. I en aquesta escena l'autor aconsegueix trencar el silenci: "I elles diuen gairebé el vell secret que cerquem sempre per camins nous". Ara parla referint-se a les dones en general, sense especificar. I elles parlen, i diuen aquell vell secret. Aquest vell secret a mi només em trasmet una paraula: T'estimo

En la segona estrofa el protagonista abandona l'universalitat per endinsar-se dins l'especificació de la dona que té al costat. "I ella parla..." Deixant de banda aquell vell secret que totes les dones diuen durant "la pau de després", ara només parla la seva dona, amb unes paraules personalitzades i que van dirigides exclusivament a ell:
"Sempre em sembla que em transformo. No sabràs mai les coses que em fas creure... Què hi ha més bonic i plaent que t'expliquin tot allò que has aconseguit fer sentir a la parella mentre fèieu l'amor? Aquesta estrofa és un dels millors actes de sinceritat i confiança que es poden arribar a fer. La dona li diu, amb unes paraules completament exòtiques i característiques, que acaba de fer-se com a dona perquè acaba de disfrutar d'una manera descomunal. Però les paraules que emplea són tant metafòriques i hiperbòliques que el sentiment de plaer encara s'accentua més. "Una vegada vaig ser Kensigton... Fa un moment et dic que m'he tornat una flor groga". S'ha tornat una flor groga perquè acaba de florir. Gràcies al plaer que ha experimentat ha pogut sortir del fred i l'apagament i ha pogut obrir els seus pètals i veure la llum del sol.

En el següent paràgraf torna la veu masculina en primera persona. Com que l'autor va estar uns anys vivint a la Alemanya exiliat, es permet el luxe d'introduir una frase en Alemany dins aquesta estrofa: "Du bist wie eine Blume". Aquesta frase no vol dir res més que "ets una flor groga".
Tot aquest quart paràgraf és metafòric i immensament eròtic: "I a la mà tinc encara un record d'una flor carnívora, la cosa que es va obrint fins a una flor de carn humida, corol.la desclosa vasta increïblement, perquè, insecte, m'hi doni." Aquesta flor carnívora és la part sexual femenina, element que s'identifica molt clarament quan diu que s'obre fins a una flor humida. Ell s'identifica amb l'insecte.

Finalment l'últim paràgraf trenca amb tot l'erotisme que fins ara hi havia.
El protagonista s'ha pensat que havia entès tot el plaer que ha fet produir a la seva amant. I convençut i a la vegada orgullós diu: "Et tornes una flor, i tot el cos et puja cap aquí".
Aleshores la dona el corregeix dient-li que la flor no compta. Que allò que realment importa és que la flor sigui de color groga. Aquest paràgraf només manifesta que per molt que l'home hagi fet disfrutar a la seva parella i per moltes coses que li hagi fet sentir, mai podrà entendre ni tampoc saber allò que realment ha sentit.
Per tant, en aquest poema, el sexe s'expressa com un tot però a la vegada separat. La parella fa el possible per fer disfrutar al seu cònjugue, i realment ho aconsegueix. Ells dos sempre sabran allò que senten, però mai arribaran a saber allò que fan sentir.