Blogia
MÓN ARTÍSTIC

Monjo vora el mar

- Obres artístiques
Monjo vora el mar OBRA: MONJO VORA EL MAR
AUTOR: CASPAR DAVID FRIEDRICH
ESTIL: ROMANTICISME ALEMANY
CRONOLOGIA: 1808-1810
LLOC: MUSEU STAATLICHE, BERLÍN

Com gairebé tots els quadres de Friedrich, "Monjo vora el mar" és una de les millors representacions que es poden fer de la nova tendència artística que va ocupar Europa a principis i mitjans del segle XIX. Estic parlant, com molts de vosaltres ja deveu saber, del Romanticisme.
Aquesta és una obra que, sens dubte, et desperta la sensibilitat i sobretot la nostàlgia. Mostra, mitjançant una petita silueta d'un monjo, la insignificància de l'home davant el món que és expressat pel mar, el cel i la terra. L'home depèn d'aquest món: depèn de la terra per tenir un sòlt, de l'aigua per sobreviure i del cel per eliminar qualsevol idea de claustrofòbia.
Friedrich a "Monjo vora el mar" ha volgut demostrar que l'home no és res comparat amb el gegant i esplèndit món que l'envolta, i que si ja amb ell és poca cosa, sense ell no seria res. Us podeu imaginar aquest mateix monjo, en un quadre de les mateixes proporcions, sense el magnífic paisatge del mar i el cel? Seria un quadre pobre i lleig.
Per altra banda cal parlar específicament del monjo. La soledad és el que més s'expressa en aquest quadre. I per què un monjo i no un altre tipus de persona? Jo crec que si Friedrich va decidir pintar un monjo al quadre i no un burgès, per exemple, és per la crisi que l'església estava experimentant en aquell moment. Era a mitjans del segle XIX, havent passat la il.lustració i la revolució francesa; havent passat per tots aquells filòsofs/científics que deslegitimaven l'església i deien que si un llapis queia a terra no era perquè Déu ho volgués així, sinó perquè hi havia una força anomenada gravetat provinent del centre de la terra que feia que el llapis caiés. Sí és cert que l'església com a institució encara tenia molta força a l'estat, però s'estava perdent, s'estava quedant sola, com el monjo.

Quant a l'aspecte més formal i tècnic del quadre es poden observar tres dimensions clarament indentificades i de diferents proporcions: la terra, amb la proporció més petita; el mar, una mica més gran; i el cel, que ocupa gairebé tres quartes parts del quadre. El mar i el cel s'uneixen a l'horitzó amb una línia horitzontal perfecta que trenca amb tota la sensació de moviment que el quadre posseeix. Un moviment molt i molt pacífic que fa que el quadre tingui una certa tranquil.litat i serenitat, donada per les onades del mar i el color del cel, que es contraposa amb la idea de nostàlgia i solitud que ve donada pel monjo, que a més està d'esquena al quadre cosa que encara l'aïlla més del món.

10 comentarios

anonimus -

marce! marce! marce!marce!

anonimo -

Estoy haciendo un trabajo de recuperacion y me sale esto, e leido el texto del cuadro y es muy bonito, bueno k os follen :) jujuju

anonimooo -

jo tambe nestic fent un treball d'aquest aobra i joder es mol xungooo ahahha
pero mola el cuadree
elke kins kolors son? jajaj
vinga aixi magrada penjeu de mes :)

Mossa! -

Jo també estic fent un treball sobre aquest cuadree
i prou bé que està! ññ
venga adeeu.

anonimooo -

ahora mismo estoy haciendo un trabajo sobre este cuadro ¬¬

que os folleen =D

Anónimo -

ave feo no lo k pasa es k toi asiendo 1 travajo i m e aburro0o0o0o i ya ta jijij,,,



dew

aTt;la,,, anonimo0o0o!!!!

Anónimo -

knt,,

Anónimo -

k feoooooooooo

Roc -

La obra de Friedrich, Monjo...es tracta de una de les obres que personalment ma aportat més, en un principi en aquests quadre hi havia de apareixer una valer i unes gavines, però l'autor va decidir no pintar-ho per aconseguir una sensació de soletat i de llibertat que en poques obres es transment de forma tan impactant. La personalitat del mar es menja el monjo, ell no es el protagonista de la obra sino el mar.
Des del meu punt de vista, es una de les millors obres de Friedrich, però tots heu de saber que la seva obra es impresionant, i que si us ha agradat aquest quadre els altres no us deixerant de sorpendre.
De tot cor, roc. 14/06/2005, Olot.

Musa -

Què és el que sents en contemplar un quadre? És real? Tens les mateixes sensacions com quan algú t'acaricia? Com quan notes un gust amarg a la boca? Com pots sentir coses aparentment tan reals, només amb un troç de paper, o contemplant un llençol pintat x algú en un moment de locura transitòria o d'emoció etílica?
Me sorpren i me fascina com les coses inertes poden causar-nos sentiments!
Quantes vegades no se'ns ha posat la pell de gallina amb una fotografia? Però si ni tan sols hi eres, no saps qui és, què va passar...i què més dona? Tendim a veure el reflex de la nostra pròpia història en aquella imatge requadrada, som egocèntrics?!

Crec que si algú és capaç d'exitar-nos només havent llegit unes línies d'un llibre (per exemple, la imatge de na Veronika després de tocar el piano a Veronikia decideix morir, de Coelho) o causar-nos impressió com el petó de Rodin...crec que són gent digne de la meva admiració. Algun dia vull crear una obra, entregar una part de mi, que quan sigui llegida dies, mesos, potser anys després de jo haver-la concebut, aconsegueixi emocionar a algú...llavors em podré morir tranquil·la.

Quan pens que la humanitat no fa res de profit, trob una espurna que me fa canviar d'opinió, és la magia de lo que pensava que estava ja condemnat.