GOS ENTERRAT A LA SORRA
NOM DE L'OBRA: Gos enterrat a la sorraAUTOR: Francisco de Goya (1746-1828)
CRONOLOGIA: 1820-1821
LOCALITZACIÓ: Museo Nacional del Prado (Madrid)
Aquesta obra és completament misteriosa i trenca amb totes les tendències artístiques del pintor.
L'obra és senzilla i pura, però posseeix, de manera molt soterrada, un clar missatge humà.
En la pintura simplement es veu el cap d'un gos que és enterrat per un cúmul de sorra. La cara del gos expressa clarament un rostre de preocupació, por, esforç però a la vegada resignació. Depèn de com es miri el seu rostre sembla que estigui lluitant per sobreviure. No obstant, mirat des d'una altra perspectiva sembla que estigui esperant la mort un cop se n'ha adonat de què no té res a fer.
Una cosa sí que està clara, en canvi, és que el gos no en té cap culpa de què s'estigui morint. La naturalesa està realitzant el seu curs sense veure que un gos està patint les conseqüències de la mare natura i s'està quedant, a poc a poc i amb comptagotes, enterrat dins una muntanya de sorra que li portarà la mort.
Quin és, doncs, el missatge de Goya?
Goya utilitza la metàfora per realitzar aquest quadre: el gos signifia la persona humana i la sorra que va caient i l'enterra no és res més que el pas del temps. Allò que vol explicar Goya en aquest quadre és que el pas del temps destrueix l'home, un home que malauradament està totalment lliure de culpa. Mostra també que a pesar de l'esforç que l'home faci la mort és inevitable. És per això que aquest quadre provoca tant un sentiment d'esforç com de resignació, perquè per molt d'esforç que facis la mort arribarà un dia o altre, i això fa que finalment decideixis resignar-te i esperar que el destí faci la seva feina.
Goya és, indiscutiblement, un geni tant de l'art espanyol com mundial de la pintura de finals del segle XVIII i principis del XIX. Definia l'art com "la sagrada Ciència que tant d'estudi exigeix fins i tot per aquells que han nascut per a ella", i potser per això, perquè no creia que hagués nascut per a l'art, o perquè creia que s'havia d'estudiar fins a l'últim centímetre va esdevenir i és fins a l'actualitat un clar exemple de pintor exemplar de tota la història.
7 comentarios
martí -
Molt maco el blog, va prenent forma. Ànims! :-)
Neska -
Pos això, que ànim amb els quadres, que tot allò que pugui servir per reflexionar està mb..
I que tal com va dir un altre artista, en relació al missatge de Goya, la vida, en el fons és només allò que et succeeix mentre tu intentes fer plans...(LEnnon)
Musa -
Tot i no entendre d'art, puc dir q tmb m'agrada aquest quadre, encara que és molt millor l'obra del Talp de Rodin! jijij és q m'agrada tant aquella escultura!
Bé, el q anava a dir, no fa falta ser un professional ni un expert x gaudir de les sensacions i les reflexions que qualsevol obra d'art et pot produir. El missatge d'aquest quadre m'assusta, m'impressiona i me pressiona com si la mort, amb tot el seu pes, estigués 24 hores, invisible, posada damunt meu.
No sé si Goya ens volia angoixar d'aquesta manera (déu vulgui q no!) o fer-nos valorar l'autèntic gust de la vida, aquell q és tan bo, tan dolç i tan amarg...i, per sort o per desgràcia, tan efímer.
Ja que sa vida és curta, i q Goya, així com es seu cusset enterrat ens recorden que lo bo dura poc...anem a gaudir-ho com sapiguem!
Ets una bohèmia amb talent.
zaida -
Ets un 10 Alba. UN PETó!
Anónimo -
elena -
Berni -
llàstima que per nosaltres la mort sigui un tema tabu, hauriem de fer com els indus!
un peto wapa!