LES CARRERES D'HUMANITATS SÓN IMPRESCINDIBLES
Una comissió ministerial proposa eliminar les carreres d'humanitats i filologia catalana
Presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid, la subcomissió aposta per mantenir la carrera de llengua espanyolaMARCEL BARRERA. Barcelona
Els títols universitaris de filologia catalana i d'humanitats corren el perill de desaparèixer. Una subcomissió creada pel Ministeri d'Educació i presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Ángel Gabilondo, ha aprovat per amplíssima majoria un polèmic document que serà presentat al govern espanyol i al Consell de Coordinació d'Universitària. El text, rebutjat ja per la comunitat universitària de Catalunya, proposa elimina del tot humanitats i difumina els estudis de llengua i literatura catalana en un únic ensenyament de graduat en llengües i cultures modernes en què també s'inclou el gallec, l'euskara, l'italià i l'alemany. La proposta, en canvi, manté els estudis de llengua espanyola i planteja unificar en una de sola les carreres d'història i història de l'art.
Vilaweb -El Punt Digital- Dimarts 3 de maig de 2005
Com aquesta notícia moltes més.
La veritat és que des de Madrid cada dia la diuen i la fan més grossa.
És completament indignant i incompresible com algú pot fer un document com aquest i com un ramat de, direm ximples per suavitzar l'assumpte, pot aprovar-lo.
És que ningú ha pensat què suposaria eliminar la carrera de Filologia Catalana?
No pot ser que una llengua oficial no tingui la seva pròpia carrera. Si s'elimina aquesta carrera o es subordina a una altra les conseqüències poden ser fatals:
Tal com diu molt bé a la notícia de la web digital del diari el punt, el document proposa unir en una sola carrera les llicenciatures de Filologia Catalana, Filologia Vasca, gallec, alemany i italià. Està molt clar, doncs, que l'estudi de les llengües no serà tan eficient ni detallat com en les carreres actuals. En aquest moment la llicenciatura de Filologia Catalana dura quatre anys, i la llicenciatura de llengües modernes que volen instaurar també durarà quatre anys però amb l'estudi de cinc llengües. Sortiran igual de preparats els estudiants? Rotundament, no. Després de fer aquesta llicenciatura no crec que hi hagi molts estudiants que es vulguin dedicar a ensenyar català ja que a més podran disposar de l'alemany que actualment està evolucionant molt internacionalment. Els llicenciats actuals de Filologia Catalana un dia s'aniran acabant i ja no hi haurà ningú per rellevar-los. El cicle retroalimentari, per tant, també s'acabarà. I precisament és el que vol Gabilondo: EXTINGIR A POC A POC LA LLENGUA CATALANA SENSE QUE NINGÚ SE N'ADONI.
Si la qüestió està en què actualment la carrera de Filologia Catalana té molt poca demanda trobo absurd que s'arribi a extrems com aquest. Estic d'acord que les humanitats estan en una petita crisi aquests anys, i que hi ha molt pocs estudiants implicats en aquestes carreres. Però la història sempre s'ha anat alternant. Si bé és cert que actualment les ciències són les que dominen i "passen la mà per la cara a les humanitats", fa uns 30 o 40 anys era el revés. I n'estic completament segura que la història canviarà perquè sempre ha canviat.
Realment espero que des de la Generalitat i altres institucions catalanes es faci alguna cosa per frenar aquesta proposta.
Ja sé que segurament el document no es durà a terme perquè ni el govern català ni tampoc la opinió pública de Catalunya ho permetrà. Però és que no puc entendre com algú pot dur a terme una proposta com aquesta.
També vull parlar de la subordinació de la carrera d'Història de l'Art dins la d'Història. Potser són llicenciatures que tenen algunes assignatures i característiques semblants, però no poden ser, sota cap concepte, una mateixa carrera.
Si l'art s'incorpora dins la història, a les classes només s'explicaran els quadres i les tendències artístiques dins una relació de fets històrics, però no s'explicarà els pensament i idees de l'autor que van fer que un quadre determinat fos de color verd i no vermell i que una persona determinada fos pintada d'esquenes i no de front. L'art perdria la seva essència sota unes bases objectives històriques.
NO PODEM PERMETRE QUE LA CULTURA I LA LLENGUA SIGUI CASTIGADA D'AQUESTA MANERA.
Presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid, la subcomissió aposta per mantenir la carrera de llengua espanyolaMARCEL BARRERA. Barcelona
Els títols universitaris de filologia catalana i d'humanitats corren el perill de desaparèixer. Una subcomissió creada pel Ministeri d'Educació i presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Ángel Gabilondo, ha aprovat per amplíssima majoria un polèmic document que serà presentat al govern espanyol i al Consell de Coordinació d'Universitària. El text, rebutjat ja per la comunitat universitària de Catalunya, proposa elimina del tot humanitats i difumina els estudis de llengua i literatura catalana en un únic ensenyament de graduat en llengües i cultures modernes en què també s'inclou el gallec, l'euskara, l'italià i l'alemany. La proposta, en canvi, manté els estudis de llengua espanyola i planteja unificar en una de sola les carreres d'història i història de l'art.
Vilaweb -El Punt Digital- Dimarts 3 de maig de 2005
Com aquesta notícia moltes més.
La veritat és que des de Madrid cada dia la diuen i la fan més grossa.
És completament indignant i incompresible com algú pot fer un document com aquest i com un ramat de, direm ximples per suavitzar l'assumpte, pot aprovar-lo.
És que ningú ha pensat què suposaria eliminar la carrera de Filologia Catalana?
No pot ser que una llengua oficial no tingui la seva pròpia carrera. Si s'elimina aquesta carrera o es subordina a una altra les conseqüències poden ser fatals:
Tal com diu molt bé a la notícia de la web digital del diari el punt, el document proposa unir en una sola carrera les llicenciatures de Filologia Catalana, Filologia Vasca, gallec, alemany i italià. Està molt clar, doncs, que l'estudi de les llengües no serà tan eficient ni detallat com en les carreres actuals. En aquest moment la llicenciatura de Filologia Catalana dura quatre anys, i la llicenciatura de llengües modernes que volen instaurar també durarà quatre anys però amb l'estudi de cinc llengües. Sortiran igual de preparats els estudiants? Rotundament, no. Després de fer aquesta llicenciatura no crec que hi hagi molts estudiants que es vulguin dedicar a ensenyar català ja que a més podran disposar de l'alemany que actualment està evolucionant molt internacionalment. Els llicenciats actuals de Filologia Catalana un dia s'aniran acabant i ja no hi haurà ningú per rellevar-los. El cicle retroalimentari, per tant, també s'acabarà. I precisament és el que vol Gabilondo: EXTINGIR A POC A POC LA LLENGUA CATALANA SENSE QUE NINGÚ SE N'ADONI.
Si la qüestió està en què actualment la carrera de Filologia Catalana té molt poca demanda trobo absurd que s'arribi a extrems com aquest. Estic d'acord que les humanitats estan en una petita crisi aquests anys, i que hi ha molt pocs estudiants implicats en aquestes carreres. Però la història sempre s'ha anat alternant. Si bé és cert que actualment les ciències són les que dominen i "passen la mà per la cara a les humanitats", fa uns 30 o 40 anys era el revés. I n'estic completament segura que la història canviarà perquè sempre ha canviat.
Realment espero que des de la Generalitat i altres institucions catalanes es faci alguna cosa per frenar aquesta proposta.
Ja sé que segurament el document no es durà a terme perquè ni el govern català ni tampoc la opinió pública de Catalunya ho permetrà. Però és que no puc entendre com algú pot dur a terme una proposta com aquesta.
També vull parlar de la subordinació de la carrera d'Història de l'Art dins la d'Història. Potser són llicenciatures que tenen algunes assignatures i característiques semblants, però no poden ser, sota cap concepte, una mateixa carrera.
Si l'art s'incorpora dins la història, a les classes només s'explicaran els quadres i les tendències artístiques dins una relació de fets històrics, però no s'explicarà els pensament i idees de l'autor que van fer que un quadre determinat fos de color verd i no vermell i que una persona determinada fos pintada d'esquenes i no de front. L'art perdria la seva essència sota unes bases objectives històriques.
NO PODEM PERMETRE QUE LA CULTURA I LA LLENGUA SIGUI CASTIGADA D'AQUESTA MANERA.
0 comentarios