EL FIRAL D'OLOT FARCIT DE ROSES I LLIBRES
Olot, dissabte 23 dabril de 2005. Dos quarts de 7 de la tarda.
Com cada any a Olot, el centre neuràlgic de la diada de Sant Jordi està situat al Firal, altrament dit Passeig den Blay per la reproducció de La lectura, una escultura de lautor olotí Miquel Blay, que es troba situada en un cantó del passeig.
Dins aquest llarg carrer i sota edificis tan notables com la Casa Solà-Morales, el Teatre Principal o la Casa Gaietà Vila se situen una trentena de parades que, en relació amb el 23 dabril, venen roses i llibres de tots els gèneres.
Lambient que solora és completament heterogeni. Cada parada respon a un interès diferent, començant per la taula dels nens de lEscola Pia que venen roses i samarretes pel viatge de fi de curs; seguint per la parada dinstitucions culturals com La casa de Andalucía o L'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa i acabant per una associació que recull diners pels afectats del Tsunami a Sri Lanka, entre moltes altres.
Amb tot es respira un ambient tranquil i càlid a pesar dhaver-hi un nombre bastant elevat de gent.
Comencem el recorregut pel cap de munt del Firal que està representat per La Font del Mil.lenari de lescultor Emili Xargay. El volum de gent en aquest punt és encara bastant poc accentuat. A mesura que ens endinsem pel passeig, no obstant, les parades cada vegada estan més juntes i la gent més conglomerada. Davant la parada de la Creu Roja trobem dues famílies que per la conversa que mantenen fa molt de temps que no es veuen. Comenten la rapidesa en què han crescut els seus respectiu fills mentre aquests sobserven sabent que es coneixen però desconeixent-ne de què.
Cada vegada es fa més difícil arribar a laltra banda, i per això és necessari esquivar noies de totes les edats aguantant roses amb un somriure dorella a orella i agafades de la mà del seu enamorat. Dins aquest ambient trobem lElena, una estudiant de Magisteri dEducació Primària a la Universitat de Girona (UDG). LElena ens crida latenció per les seves tres roses que duu a la mà. Dues són de la meva parella i una del meu germà, anuncia contenta i confessa: La festa de Sant Jordi és un acte tradicional que per res del món es pot perdre. Explica que no considera que la diada sigui una festa masclista. Però els llibres són més cars que les roses i tampoc hi ha dret, rectifica finalment.
Arribant al final del passeig trobem la Llibreria Drac, una llibreria que ocupa gairebé tota lamplada del Firal. Està situada sota la casa Gaietà Vila, un edifici modernista de larquitecte Alfred Paluzie i molt emblemàtic per la ciutat dOlot. Lacumulació de gent en aquest punt ja és notable.
La Georgina, de 30 anys i venedora de llibres a la Llibreria Dracreconeix: El dia de Sant Jordi és molt important perquè ens aporta molt benefici econòmic i recorda que els llibres que ha venut més són: Cuina per solters; Minoria Absoluta; El gran engany i El Quixot en versió infantil.
En aquest moment comencen a actuar els Xerrics, la colla castellera dOlot. Entre pilar i pilar parlem amb la Sandra de 18 anys, cap de mainada de la colla que manifesta que li fa molta il·lusió actuar aquest dia. És una tradició catalana dins una altra tradició catalana, afegeix mentre la criden per al pròxim pilar.
En Gerard Martín, un altre xerric amb uns quants anys més, exactament 38, diu una mica desil·lusionat que no hi ha suficient gent. I és una pena, lamenta.
Els castellers aconsegueixen fer dos pilars i un tres de cinc net.
Un cop acabada lactuació tothom torna a posar els ulls en els llibres i les roses de les parades. Per aquí trobem la Beti, una dona de 46 anys que està comprant Tota la vida dAda Castells per la seva filla Mireia. Assenyala que Sant Jordi és imprescindible perquè, tal i com diu ella: És el reflex i la continuació duna llegenda. No pensa el mateix lErnest, de 17 anys i estudiant de segon de Batxillerat a linstitut IES SEP La Garrotxa que es queixa convençut: Per mi Sant Jordi és una obligació, una coacció. Conclou indignat: Quan vulgui regalar una rosa ja la regalaré!.
Cap a les 8 del vespre la gent comença a desaparèixer amb bosses plenes de llibres i mans ocupades amb roses.
Davant el Teatre Principal una noia es despedeix de les seves amigues i es queda esperant davant la porta. Al cap duns segons arriba un noi de més o menys la mateixa edat que ella. Li dóna una rosa i la noia somriu vergonyosament. Es fan un petó lentament, sagafen de la mà i marxen. És el final duna diada que, seguint la tradició, segurament es repetirà lany vinent.
Com cada any a Olot, el centre neuràlgic de la diada de Sant Jordi està situat al Firal, altrament dit Passeig den Blay per la reproducció de La lectura, una escultura de lautor olotí Miquel Blay, que es troba situada en un cantó del passeig.
Dins aquest llarg carrer i sota edificis tan notables com la Casa Solà-Morales, el Teatre Principal o la Casa Gaietà Vila se situen una trentena de parades que, en relació amb el 23 dabril, venen roses i llibres de tots els gèneres.
Lambient que solora és completament heterogeni. Cada parada respon a un interès diferent, començant per la taula dels nens de lEscola Pia que venen roses i samarretes pel viatge de fi de curs; seguint per la parada dinstitucions culturals com La casa de Andalucía o L'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa i acabant per una associació que recull diners pels afectats del Tsunami a Sri Lanka, entre moltes altres.
Amb tot es respira un ambient tranquil i càlid a pesar dhaver-hi un nombre bastant elevat de gent.
Comencem el recorregut pel cap de munt del Firal que està representat per La Font del Mil.lenari de lescultor Emili Xargay. El volum de gent en aquest punt és encara bastant poc accentuat. A mesura que ens endinsem pel passeig, no obstant, les parades cada vegada estan més juntes i la gent més conglomerada. Davant la parada de la Creu Roja trobem dues famílies que per la conversa que mantenen fa molt de temps que no es veuen. Comenten la rapidesa en què han crescut els seus respectiu fills mentre aquests sobserven sabent que es coneixen però desconeixent-ne de què.
Cada vegada es fa més difícil arribar a laltra banda, i per això és necessari esquivar noies de totes les edats aguantant roses amb un somriure dorella a orella i agafades de la mà del seu enamorat. Dins aquest ambient trobem lElena, una estudiant de Magisteri dEducació Primària a la Universitat de Girona (UDG). LElena ens crida latenció per les seves tres roses que duu a la mà. Dues són de la meva parella i una del meu germà, anuncia contenta i confessa: La festa de Sant Jordi és un acte tradicional que per res del món es pot perdre. Explica que no considera que la diada sigui una festa masclista. Però els llibres són més cars que les roses i tampoc hi ha dret, rectifica finalment.
Arribant al final del passeig trobem la Llibreria Drac, una llibreria que ocupa gairebé tota lamplada del Firal. Està situada sota la casa Gaietà Vila, un edifici modernista de larquitecte Alfred Paluzie i molt emblemàtic per la ciutat dOlot. Lacumulació de gent en aquest punt ja és notable.
La Georgina, de 30 anys i venedora de llibres a la Llibreria Dracreconeix: El dia de Sant Jordi és molt important perquè ens aporta molt benefici econòmic i recorda que els llibres que ha venut més són: Cuina per solters; Minoria Absoluta; El gran engany i El Quixot en versió infantil.
En aquest moment comencen a actuar els Xerrics, la colla castellera dOlot. Entre pilar i pilar parlem amb la Sandra de 18 anys, cap de mainada de la colla que manifesta que li fa molta il·lusió actuar aquest dia. És una tradició catalana dins una altra tradició catalana, afegeix mentre la criden per al pròxim pilar.
En Gerard Martín, un altre xerric amb uns quants anys més, exactament 38, diu una mica desil·lusionat que no hi ha suficient gent. I és una pena, lamenta.
Els castellers aconsegueixen fer dos pilars i un tres de cinc net.
Un cop acabada lactuació tothom torna a posar els ulls en els llibres i les roses de les parades. Per aquí trobem la Beti, una dona de 46 anys que està comprant Tota la vida dAda Castells per la seva filla Mireia. Assenyala que Sant Jordi és imprescindible perquè, tal i com diu ella: És el reflex i la continuació duna llegenda. No pensa el mateix lErnest, de 17 anys i estudiant de segon de Batxillerat a linstitut IES SEP La Garrotxa que es queixa convençut: Per mi Sant Jordi és una obligació, una coacció. Conclou indignat: Quan vulgui regalar una rosa ja la regalaré!.
Cap a les 8 del vespre la gent comença a desaparèixer amb bosses plenes de llibres i mans ocupades amb roses.
Davant el Teatre Principal una noia es despedeix de les seves amigues i es queda esperant davant la porta. Al cap duns segons arriba un noi de més o menys la mateixa edat que ella. Li dóna una rosa i la noia somriu vergonyosament. Es fan un petó lentament, sagafen de la mà i marxen. És el final duna diada que, seguint la tradició, segurament es repetirà lany vinent.
2 comentarios
Eduard Naranjo -
Hi ha una cosa curiosa de l'article i és que a Torelló un dels llibres més venuts també va ser 'Cuina per solters' (mira la meva crònica), m'ha fet gràcia. Deu ser que hi ha molts solters/es i no sabem cuinar garie, a veure si ens aparallem tots plegats.
La crònica és amena i no presenta dificultats al moment de llegir-la. Passa bé. Descrius molts detalls de la ciutat, això és bo, perquè ajuda a situar-te. A més dones molta informació i això permet dibuixar mentalment la situació d'activitat.
Felicitats!
elena -