Gèneres informatius i interpretatius en premsa
KENSINGTON
La llum de l'estiu nòrdic és immensa,i aquelles tardes que no moren mai.
Com la pau de després. Quan elles diuen
gairebé el vell secret que cerquem sempre
per camins nous.
I ella parla, i em diu
les imatges que amb ella fan camí:
el camí seu, tant lent, per on la meno
fins al cim.
"Sempre em sembla que em transformo.
No sabràs mai les coses que em fas creure,
cos meu. Una vegada, vaig ser Kensington,
aquesta estesa de carrers retorts,
clars de llum sense sol. I fa un moment
et dic que m'he tornat una flor groga."
D'imaginar floral, a mi m'és fàcil.
Du bist wie eine Blume, i a la mà
tinc encara un record de flor carnívora,
la cosa que es va obrint fins a una flor
de carn humida, corol.la desclosa
vasta increïblement, perquè, insecte,
m'hi doni. Dic:
"Et tornes una flor,
i tot el cos et puja cap aquí."
M'he torçat. Pura llum. Tots els dibuixos
que sé calcar no valen. Corregeix:
"No, si la flor no compta. És que era tota
groga. Te m'he tornat una flor groga."
Gabriel Ferrater (1922-1972)
Aquest poema, encara que costi de percebre-ho a la primera llegida, és realment un poema eròtic.
La situació general del poema és un home i una dona que acaben de fer l'amor. Només de començar els versos, amb les paraules que l'autor emplea, ja sents aquell cansament però a la vegada satisfacció que se sent un cop has fet l'amor amb la teva parella. "La llum de l'estiu nòrdic és immensa, i aquelles tardes que no moren mai. "Com la pau de després".
Amb aquests tres versos l'autor parla d'aquella placidesa interior que et fa somriure mentre estàs estirat al llit mirant al sostre i acariciant a aquella persona que t'acaba de deixar completament fosa. I en aquesta escena l'autor aconsegueix trencar el silenci: "I elles diuen gairebé el vell secret que cerquem sempre per camins nous". Ara parla referint-se a les dones en general, sense especificar. I elles parlen, i diuen aquell vell secret. Aquest vell secret a mi només em trasmet una paraula: T'estimo
En la segona estrofa el protagonista abandona l'universalitat per endinsar-se dins l'especificació de la dona que té al costat. "I ella parla..." Deixant de banda aquell vell secret que totes les dones diuen durant "la pau de després", ara només parla la seva dona, amb unes paraules personalitzades i que van dirigides exclusivament a ell:
"Sempre em sembla que em transformo. No sabràs mai les coses que em fas creure... Què hi ha més bonic i plaent que t'expliquin tot allò que has aconseguit fer sentir a la parella mentre fèieu l'amor? Aquesta estrofa és un dels millors actes de sinceritat i confiança que es poden arribar a fer. La dona li diu, amb unes paraules completament exòtiques i característiques, que acaba de fer-se com a dona perquè acaba de disfrutar d'una manera descomunal. Però les paraules que emplea són tant metafòriques i hiperbòliques que el sentiment de plaer encara s'accentua més. "Una vegada vaig ser Kensigton... Fa un moment et dic que m'he tornat una flor groga". S'ha tornat una flor groga perquè acaba de florir. Gràcies al plaer que ha experimentat ha pogut sortir del fred i l'apagament i ha pogut obrir els seus pètals i veure la llum del sol.
En el següent paràgraf torna la veu masculina en primera persona. Com que l'autor va estar uns anys vivint a la Alemanya exiliat, es permet el luxe d'introduir una frase en Alemany dins aquesta estrofa: "Du bist wie eine Blume". Aquesta frase no vol dir res més que "ets una flor groga".
Tot aquest quart paràgraf és metafòric i immensament eròtic: "I a la mà tinc encara un record d'una flor carnívora, la cosa que es va obrint fins a una flor de carn humida, corol.la desclosa vasta increïblement, perquè, insecte, m'hi doni." Aquesta flor carnívora és la part sexual femenina, element que s'identifica molt clarament quan diu que s'obre fins a una flor humida. Ell s'identifica amb l'insecte.
Finalment l'últim paràgraf trenca amb tot l'erotisme que fins ara hi havia.
El protagonista s'ha pensat que havia entès tot el plaer que ha fet produir a la seva amant. I convençut i a la vegada orgullós diu: "Et tornes una flor, i tot el cos et puja cap aquí".
Aleshores la dona el corregeix dient-li que la flor no compta. Que allò que realment importa és que la flor sigui de color groga. Aquest paràgraf només manifesta que per molt que l'home hagi fet disfrutar a la seva parella i per moltes coses que li hagi fet sentir, mai podrà entendre ni tampoc saber allò que realment ha sentit.
Per tant, en aquest poema, el sexe s'expressa com un tot però a la vegada separat. La parella fa el possible per fer disfrutar al seu cònjugue, i realment ho aconsegueix. Ells dos sempre sabran allò que senten, però mai arribaran a saber allò que fan sentir.
EL FIRAL D'OLOT FARCIT DE ROSES I LLIBRES
Olot, dissabte 23 dabril de 2005. Dos quarts de 7 de la tarda.
Com cada any a Olot, el centre neuràlgic de la diada de Sant Jordi està situat al Firal, altrament dit Passeig den Blay per la reproducció de La lectura, una escultura de lautor olotí Miquel Blay, que es troba situada en un cantó del passeig.
Dins aquest llarg carrer i sota edificis tan notables com la Casa Solà-Morales, el Teatre Principal o la Casa Gaietà Vila se situen una trentena de parades que, en relació amb el 23 dabril, venen roses i llibres de tots els gèneres.
Lambient que solora és completament heterogeni. Cada parada respon a un interès diferent, començant per la taula dels nens de lEscola Pia que venen roses i samarretes pel viatge de fi de curs; seguint per la parada dinstitucions culturals com La casa de Andalucía o L'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa i acabant per una associació que recull diners pels afectats del Tsunami a Sri Lanka, entre moltes altres.
Amb tot es respira un ambient tranquil i càlid a pesar dhaver-hi un nombre bastant elevat de gent.
Comencem el recorregut pel cap de munt del Firal que està representat per La Font del Mil.lenari de lescultor Emili Xargay. El volum de gent en aquest punt és encara bastant poc accentuat. A mesura que ens endinsem pel passeig, no obstant, les parades cada vegada estan més juntes i la gent més conglomerada. Davant la parada de la Creu Roja trobem dues famílies que per la conversa que mantenen fa molt de temps que no es veuen. Comenten la rapidesa en què han crescut els seus respectiu fills mentre aquests sobserven sabent que es coneixen però desconeixent-ne de què.
Cada vegada es fa més difícil arribar a laltra banda, i per això és necessari esquivar noies de totes les edats aguantant roses amb un somriure dorella a orella i agafades de la mà del seu enamorat. Dins aquest ambient trobem lElena, una estudiant de Magisteri dEducació Primària a la Universitat de Girona (UDG). LElena ens crida latenció per les seves tres roses que duu a la mà. Dues són de la meva parella i una del meu germà, anuncia contenta i confessa: La festa de Sant Jordi és un acte tradicional que per res del món es pot perdre. Explica que no considera que la diada sigui una festa masclista. Però els llibres són més cars que les roses i tampoc hi ha dret, rectifica finalment.
Arribant al final del passeig trobem la Llibreria Drac, una llibreria que ocupa gairebé tota lamplada del Firal. Està situada sota la casa Gaietà Vila, un edifici modernista de larquitecte Alfred Paluzie i molt emblemàtic per la ciutat dOlot. Lacumulació de gent en aquest punt ja és notable.
La Georgina, de 30 anys i venedora de llibres a la Llibreria Dracreconeix: El dia de Sant Jordi és molt important perquè ens aporta molt benefici econòmic i recorda que els llibres que ha venut més són: Cuina per solters; Minoria Absoluta; El gran engany i El Quixot en versió infantil.
En aquest moment comencen a actuar els Xerrics, la colla castellera dOlot. Entre pilar i pilar parlem amb la Sandra de 18 anys, cap de mainada de la colla que manifesta que li fa molta il·lusió actuar aquest dia. És una tradició catalana dins una altra tradició catalana, afegeix mentre la criden per al pròxim pilar.
En Gerard Martín, un altre xerric amb uns quants anys més, exactament 38, diu una mica desil·lusionat que no hi ha suficient gent. I és una pena, lamenta.
Els castellers aconsegueixen fer dos pilars i un tres de cinc net.
Un cop acabada lactuació tothom torna a posar els ulls en els llibres i les roses de les parades. Per aquí trobem la Beti, una dona de 46 anys que està comprant Tota la vida dAda Castells per la seva filla Mireia. Assenyala que Sant Jordi és imprescindible perquè, tal i com diu ella: És el reflex i la continuació duna llegenda. No pensa el mateix lErnest, de 17 anys i estudiant de segon de Batxillerat a linstitut IES SEP La Garrotxa que es queixa convençut: Per mi Sant Jordi és una obligació, una coacció. Conclou indignat: Quan vulgui regalar una rosa ja la regalaré!.
Cap a les 8 del vespre la gent comença a desaparèixer amb bosses plenes de llibres i mans ocupades amb roses.
Davant el Teatre Principal una noia es despedeix de les seves amigues i es queda esperant davant la porta. Al cap duns segons arriba un noi de més o menys la mateixa edat que ella. Li dóna una rosa i la noia somriu vergonyosament. Es fan un petó lentament, sagafen de la mà i marxen. És el final duna diada que, seguint la tradició, segurament es repetirà lany vinent.
Com cada any a Olot, el centre neuràlgic de la diada de Sant Jordi està situat al Firal, altrament dit Passeig den Blay per la reproducció de La lectura, una escultura de lautor olotí Miquel Blay, que es troba situada en un cantó del passeig.
Dins aquest llarg carrer i sota edificis tan notables com la Casa Solà-Morales, el Teatre Principal o la Casa Gaietà Vila se situen una trentena de parades que, en relació amb el 23 dabril, venen roses i llibres de tots els gèneres.
Lambient que solora és completament heterogeni. Cada parada respon a un interès diferent, començant per la taula dels nens de lEscola Pia que venen roses i samarretes pel viatge de fi de curs; seguint per la parada dinstitucions culturals com La casa de Andalucía o L'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa i acabant per una associació que recull diners pels afectats del Tsunami a Sri Lanka, entre moltes altres.
Amb tot es respira un ambient tranquil i càlid a pesar dhaver-hi un nombre bastant elevat de gent.
Comencem el recorregut pel cap de munt del Firal que està representat per La Font del Mil.lenari de lescultor Emili Xargay. El volum de gent en aquest punt és encara bastant poc accentuat. A mesura que ens endinsem pel passeig, no obstant, les parades cada vegada estan més juntes i la gent més conglomerada. Davant la parada de la Creu Roja trobem dues famílies que per la conversa que mantenen fa molt de temps que no es veuen. Comenten la rapidesa en què han crescut els seus respectiu fills mentre aquests sobserven sabent que es coneixen però desconeixent-ne de què.
Cada vegada es fa més difícil arribar a laltra banda, i per això és necessari esquivar noies de totes les edats aguantant roses amb un somriure dorella a orella i agafades de la mà del seu enamorat. Dins aquest ambient trobem lElena, una estudiant de Magisteri dEducació Primària a la Universitat de Girona (UDG). LElena ens crida latenció per les seves tres roses que duu a la mà. Dues són de la meva parella i una del meu germà, anuncia contenta i confessa: La festa de Sant Jordi és un acte tradicional que per res del món es pot perdre. Explica que no considera que la diada sigui una festa masclista. Però els llibres són més cars que les roses i tampoc hi ha dret, rectifica finalment.
Arribant al final del passeig trobem la Llibreria Drac, una llibreria que ocupa gairebé tota lamplada del Firal. Està situada sota la casa Gaietà Vila, un edifici modernista de larquitecte Alfred Paluzie i molt emblemàtic per la ciutat dOlot. Lacumulació de gent en aquest punt ja és notable.
La Georgina, de 30 anys i venedora de llibres a la Llibreria Dracreconeix: El dia de Sant Jordi és molt important perquè ens aporta molt benefici econòmic i recorda que els llibres que ha venut més són: Cuina per solters; Minoria Absoluta; El gran engany i El Quixot en versió infantil.
En aquest moment comencen a actuar els Xerrics, la colla castellera dOlot. Entre pilar i pilar parlem amb la Sandra de 18 anys, cap de mainada de la colla que manifesta que li fa molta il·lusió actuar aquest dia. És una tradició catalana dins una altra tradició catalana, afegeix mentre la criden per al pròxim pilar.
En Gerard Martín, un altre xerric amb uns quants anys més, exactament 38, diu una mica desil·lusionat que no hi ha suficient gent. I és una pena, lamenta.
Els castellers aconsegueixen fer dos pilars i un tres de cinc net.
Un cop acabada lactuació tothom torna a posar els ulls en els llibres i les roses de les parades. Per aquí trobem la Beti, una dona de 46 anys que està comprant Tota la vida dAda Castells per la seva filla Mireia. Assenyala que Sant Jordi és imprescindible perquè, tal i com diu ella: És el reflex i la continuació duna llegenda. No pensa el mateix lErnest, de 17 anys i estudiant de segon de Batxillerat a linstitut IES SEP La Garrotxa que es queixa convençut: Per mi Sant Jordi és una obligació, una coacció. Conclou indignat: Quan vulgui regalar una rosa ja la regalaré!.
Cap a les 8 del vespre la gent comença a desaparèixer amb bosses plenes de llibres i mans ocupades amb roses.
Davant el Teatre Principal una noia es despedeix de les seves amigues i es queda esperant davant la porta. Al cap duns segons arriba un noi de més o menys la mateixa edat que ella. Li dóna una rosa i la noia somriu vergonyosament. Es fan un petó lentament, sagafen de la mà i marxen. És el final duna diada que, seguint la tradició, segurament es repetirà lany vinent.