FRUSTACIÓ
Oscar Wilde va dir que per escriure només es necessitaven dues coses: saber què dir, i dir-ho. No obstant, jo no tinc aquesta sort.Són aproximadament dos quarts d'una de la matinada, acabo de veure que he aprovat l'únic examen que m'havia quedat per setembre i no tinc son. I vull escriure, vull escriure però no puc. No tinc tema. No sé què dir. És un sentiment de frustació descomunal. Em sento frustada. Vull treure-ho tot, m'agradaria explicar tot allò que sento i desitjo. Però no en sé, i m'enrabio i m'emprenyo i... no hi ha sortida perquè no aconsegueixo eliminar o extreure ni una sola gota de tota l'aigua o merda que tinc a dins.
I és que són tantes les coses que sento i tan intenses que quedo bloquejada. Estic passant per un moment en què crec que la vida m'està posant a prova. Diria que vol veure si puc passar per qualsevol situació i ensortir-me'n. I és que actualment tota jo està vivint una barreja de sentiments extremats i exageradament intensos.
Tinc una infinitat de fets i persones pels quals està feliç, però hi ha moltes coses en la meva vida per les quals preocupar-me. El meu sentiment d'alegria i felicitat es barreja amb totes aquelles situacions vergonyoses i rabioses que sovint aconsegueixen dominar-me. Vull riure i a la vegada vull plorar. Somio allò que desitjo, però també somio allò que envejo, i allò que odio. Vull marxar però vull quedar-me. M'agradaria fer coses però a quan és l'hora de fer-les em retiro. Sóc forta i dèbil. Sóc egoïsta i generosa. Sóc covarda i decidida...
Sense adonar-me'n ja ho he dit tot. No sé si algú m'ha entès perquè ni jo mateixa sé què acabo d'escriure, però podria dir que em sento una mica més lliure i m'agrada.
1 comentario
dErsu_ -