Blogia
MÓN ARTÍSTIC

LES MEVES PRIMERES SENSACIONS DE LA CIUTAT DE GALWAY

LES MEVES PRIMERES SENSACIONS DE LA CIUTAT DE GALWAY Doncs res, ja estic aqui, completament instal.lada.
Abans de fer-vos un anàlisi exhaustiu de tot el que hi ha per aqui vui dir-vos que en aquests teclats irlandesos no hi ha ni accents tancats ni tampoc "c" trencades. Aixi que res, haureu de llegir l'article adaptant-vos a això.

Galway es fantàstic. Genial. Una passada. Es completament diferent a totes les ciutats que mai hagi pogut veure. Tot es diferents: les cases, els bars, les botigues... Tot. I m'encanta. Quan camino pel centre de la ciutat es com caminar per la casa de la Pipi calzas largas. Cada casa es d'un color diferents. I què voleu que us digui, a mi això em dona molt bon rotllo. Nomes necessito caminar per Galway escoltant la canso "Walk of Life" dels Dire Straits per ser una de les dones mes felices del mon. I ara la Marta de Mallorca diria: "Que facil que es fer felis a una persona!" Doncs si marta, es xupat (:p).

A mes he tingut molta sort. Estic visquent a Knocknacarra, es un petit barri de les afores de Galway. El tipic lloc amb les casetes gegantines, ple de verd a tot arreu i amb una tranquil.litat descomunal. Genial. Amb un bus soc a Galway amb deu minuts.

I la familia tambe es una autèntica passada. El pare es Pakistani i la mare irlandesa. Son tan bona gent!

I no passo gens de gana! Tot el dia em diuen: "menja això, menja allò". El que passa que jo no menjo gaire perquè no m'agrada gaire la mantega i aquestes coses tan "fattening", you know.

I què mes dir-vos... M'han marxat les pors? Es clar que no. Si que m'ha marxat la por d'arribar aqui i no saber que fer ni ensortir-me'n de res, i de tenir una mala familia, i de què no em donessin menjar, etc. etc. etc. Ara ja no tinc aquella por a marxar. Ara tinc MOLTA por a tornar. A tornar i que tot sigui diferent. Què us he d'explicar? Totes les pors que vaig escriure a l'altre article hi seran ara, existiran demà, la setmana que be i fins que no torni i ho vegi tot al seu lloc no marxaran.

Però be, m'hi haure d'acostumar. Igual que m'haure d'acostumar a aquest nou teclat!!!!!! Quina merda no trobu cap signe enlloc!

I res, ja tornare a escriure d'aqui a un temps. Ara me'n vaig a fer un vol pel centre de la ciutat que es genial, i a comprar una mica de roba perque em fa falta!

2 comentarios

helen -

wapisimaaaaaaa!!!!uouuoo kin article mes bonik... jejej set troba mol a faltar reina. si me sno tik trnakila pk vei k te cuiden mol be per aki dalt...axi dons nomes falta dirte k tornis...xo sense por, ok? k tesperen les festes del tura k no te le spots saltar...un peto kariñu. jo tst mol tu muak

Bernat -

Eis wapa que tal?
primer dir-te que em ca fer molta ilusió el teu mis felicitantme!!! moltes gràcies en seriu.
M´alegru que tot et vagi bé, l´adabtació a Irlanda, etc. Amb el teu article em venen ganes de venir a Irlanda, vaig estar fa temps i es genial, tot verd, el clima atlantic.....tens molta sort i aprofitala oks?
a veure si per aqui podem estar en contacta.
Molts petons wapa! cuida´t i sigues feliç!!
Salut, sexe i pasta gallo!!!