4 DIES PER COMENÇAR UNA NOVA VIDA, I DOS MESOS I MIG PER ACABAR-LA

És cert que tinc moltes ganes de marxar i de viure una nova experiència. Vaig a treballar dos mesos i mig i a intentar millorar una mica el meu anglès, que m'encanta. I és cert també que tota aquesta vivència personal em serà profitosa i esdevindrà una bona lliçó personal. Ho sé. Tot i així continuo tinguent por. Por a l'enyor, por a perdre'm moltes coses d'aquí, por a què els meus amics m'oblidin. I sí, ho sé, sé que no m'oblidaran, que tornaré i m'espararan amb els braços oberts. Però i si no sé integrar-me al seu nou estil de vida? Temo arribar i estar "fora d'òrbita" perquè els meus amics han viscut moltes coses sense mi. O que s'endinsin en un altre centre d'amistats en el qual jo n'estic exclosa.
Molts dubtes i temors se'm presenten a la ment ara, abans de marxar. Però no hi ha volta enrera. Només em queden quatre dies i ja no puc retrocedir. I, què carai, potser em perdré coses però en guanyaré moltes, moltíssimes. Dos mesos i mig tampoc és tan de temps com perquè els meus amics m'oblidin.
Jo mateixa m'ho faig i m'ho desfaig. "Es lo que hay".
1 comentario
helen -