Títol Original: Voces inocentes
Director: Luis Mandoki
Actors : Carlos Padilla, Leonor Varela, Gustavo Muñoz, José María Yazpik, Ofelia Medina, Daniel Giménez Cacho y Jesús Ochoa
Guió: Oscar Torres
Productor: Alejandro Soberón y Lawrence Bender
País: México
Any: 2004
Gènere: Drama

Avui tinc ganes de recomanar una pel.lícula. De fet no se ben bé si dir-li'n pel.lícula o obra d'art. Fins i tot m'atraviria a dir que és un dels millors films que he vist mai i que per un moment va aconseguir canviar-me la vida.
Vaig tenir el plaer de poder veure la pel.lícula a Galway, a un festival de cine que celebraven més o menys la primera setmana que vaig arribar. Hi havia una cinquantenta de pel.lícules per triar però no sé ben bé per què vaig escollir aquesta com a primera opció i no em vaig equivocar per res.
La història es basa en els successos reals d'Oscar Torres. Explica la infància de Chava (Carlos Padilla), un nen que amb només onze anys s'ha de convertir en l'home de la casa després que el seu pare marxi en plena Guerra Civil, al Salvador.
Bàsicament la pel.lícula explica la guerra civil del Salvador des dels ulls d'un, no sé si dir-ne infant d'onze anys, que ha d'intentar sobreviure després de totes les circumstàncies en les que ha de passar.

No vull "rallar-vos" explicant-vos l'argument de la pel.lícula perquè ja sabeu que les coses tècniques no són el meu fort. Només us puc dir que mireu la pel.lícula i que la disfruteu com vaig fer jo. De veritat que no us en arrepentireu. A mi em va impactar i commocionar com poques pel.lícules havien fet mai. No és comercial ni americanitzada. És espectacular.

Oscar Wilde va dir que per escriure només es necessitaven dues coses: saber què dir, i dir-ho. No obstant, jo no tinc aquesta sort.
Són aproximadament dos quarts d'una de la matinada, acabo de veure que he aprovat l'únic examen que m'havia quedat per setembre i no tinc son. I vull escriure, vull escriure però no puc. No tinc tema. No sé què dir. És un sentiment de frustació descomunal. Em sento frustada. Vull treure-ho tot, m'agradaria explicar tot allò que sento i desitjo. Però no en sé, i m'enrabio i m'emprenyo i... no hi ha sortida perquè no aconsegueixo eliminar o extreure ni una sola gota de tota l'aigua o merda que tinc a dins.
I és que són tantes les coses que sento i tan intenses que quedo bloquejada. Estic passant per un moment en què crec que la vida m'està posant a prova. Diria que vol veure si puc passar per qualsevol situació i ensortir-me'n. I és que actualment tota jo està vivint una barreja de sentiments extremats i exageradament intensos.
Tinc una infinitat de fets i persones pels quals està feliç, però hi ha moltes coses en la meva vida per les quals preocupar-me. El meu sentiment d'alegria i felicitat es barreja amb totes aquelles situacions vergonyoses i rabioses que sovint aconsegueixen dominar-me. Vull riure i a la vegada vull plorar. Somio allò que desitjo, però també somio allò que envejo, i allò que odio. Vull marxar però vull quedar-me. M'agradaria fer coses però a quan és l'hora de fer-les em retiro. Sóc forta i dèbil. Sóc egoïsta i generosa. Sóc covarda i decidida...

Sense adonar-me'n ja ho he dit tot. No sé si algú m'ha entès perquè ni jo mateixa sé què acabo d'escriure, però podria dir que em sento una mica més lliure i m'agrada.

ANGELS

I sit and wait
Does an angel contemplate my face
And do they know
The places where we go
When we’re grey and old
’cos I’ve been told
That salvation lets their wings unfold
So when I’m lying in my bed
Thoughts running through my head
And I feel the love is dead
I’m loving angels instead

And through it all she offers me protection
A lot of love and affection
Whether I’m right or wrong
And down the waterfall
Wherever it may take me
I know that life won’t break me
When I come to call
she won’t forsake me
I’m loving angels instead

When I’m feeling weak
And my pain walks down a one way street
I look above
And I know I’ll always be blessed with love
And as the feeling grows
She breathes flesh to my bones
And when love is dead
I’m loving angels instead

And through it all she offers me protection
A lot of love and affection
Whether I’m right or wrong
And down the waterfall
Wherever it may take me
I know that life won’t break me
When I come to call
she won’t forsake me
I’m loving angels instead

And through it all she offers me protection
A lot of love and affection
Whether I’m right or wrong
And down the waterfall
Wherever it may take me
I know that life won’t break me
When I come to call she won’t forsake me
I’m loving angels instead

Robbie Williams

Avui tinc el dia angelical

Ja fa dies, o més ben dit, ja fa mesos, vaig recomenar el llibre "11 minuts" de Paolo Coelho a la secció de recomenacions literàries.
I tot just ara fa un moment, avorrida de tot i de tothom, he decidit fer una ullada al llibre i llegir-ne alguns fragments. I enmig de la meva ràpida lectura, buscant el res, he trobat aquesta frase que m'ha posat la pell de gallina. Sabia que en el llibre hi havia frases senzillament esplèndides, però la veritat no me'n recordava exactament del què deien. Aquesta però, m'ha captivat:

EL SEXE NO ÉS EL PUNT CULMINANT DE FER L'AMOR, SINÓ TOT JUST L'INICI D'UN PROCÉS EN QUÈ LES ÀNIMES S'AJUNTEN. NO DURA 11 MINUTS, DURA UNA ETERNITAT.

No penso fer-ne cap comentari. Vull que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Bona nit a tothom.